i la lluna que passava
entre un nuvol i un xiprer
una llàgrima vessava al mar serè
i l'infant que la mirava
somniant-la un fanalet
va sentir el murmuri pàl.lid d'un lament
la pobresa....mai
en el meu vogar celeste
m'ha obsedit el seu atzu
i mestrjo la penombra per als seus ulls
que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam...
la pobresa la vergonya
seré complice en l'angoixa
confident d'anhels nocturns
i confort dels seus rancors en la quietud
seré alè per a la revolta
seré empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l'univers
i la lluna que passava
entre els segles i els tus ulls
una lagrima vessava per
Meric d'aider des chanteuses à comprendre ce qu'elles chantent!!!
